En castellà el seu nom confon, però el fajol no és blat. Ni tan sols és un cereal en sentit estricte: és la llavor d’una planta de la família de les poligonàcies, la mateixa del ruibarbre o l’agrella. Com que es cuina i es menja com un cereal, se’n sol parlar com d’un pseudocereal, igual que la quinoa o l’amarant.
Aquesta diferència botànica té una conseqüència important: de manera natural, el fajol no conté gluten. Per això és un ingredient molt interessant per a qui busca alternatives al blat. Això sí, si segueixes una dieta estricta sense gluten, fixa’t sempre en el que indica l’envàs, perquè l’absència de traces depèn també del procés d’elaboració i no només de la planta.
Un gra de gust torrat amb molta història a Europa i a l’Àsia.
És un gra amb molta tradició. A Rússia i a l’Europa de l’Est es menja cuit com a guarnició, la famosa kasha; al Japó la seva farina és la base dels fideus soba; i a la Bretanya s’utilitza per a les galettes, unes creps salades molt característiques. I no cal anar tan lluny: a la Garrotxa, ben a prop de casa nostra, el fajol té una llarga tradició en plats com les farinetes.
A la cuina és molt agraït. Et recomanem torrar el gra en una paella sense oli abans de coure’l, remenant fins que desprengui l’aroma. Després, porta’l a ebullició amb l’aigua a foc fort, deixa’l uns 10 minuts a foc mitjà i uns altres 5 o 7 minuts a foc baix, i deixa’l reposar 5 minuts abans de servir. Queda solt i amb un gust intens, perfecte per a amanides, saltejats o com a guarnició.
El nostre Gra de fajol bio es presenta en format de 500 g, és font de fibra i apte per a vegans. Si el vols estrenar amb una recepta tradicional, prova la Gretschka, que pren el nom de la paraula russa per al fajol i que combina el gra amb bolets i ceba.