L’amarant és una d’aquelles llavors diminutes amb una història enorme. Conreat a Mesoamèrica des de fa milers d’anys, era un dels aliments bàsics dels pobles precolombins, juntament amb el blat de moro i les mongetes. Per als asteques tenia a més un paper destacat en cerimònies i rituals, i per això sovint se l’anomena «l’or asteca».
Amb l’arribada dels europeus, el seu conreu va retrocedir molt, però mai no va desaparèixer del tot. A Mèxic encara es prepara l’alegría, un dolç tradicional fet amb grans d’amarant esclatats i mel o piloncillo, i als Andes es conrea una espècie emparentada, coneguda com a kiwicha.
Petit de mida, gran en història i en possibilitats a la cuina.
Com la quinoa, l’amarant és un pseudocereal: botànicament no és un cereal, però es cuina i es menja com si ho fos. Els seus grans són molt petits, de color crema, i quan es couen adquireixen una textura lleugerament gelatinosa i un gust suau que recorda els fruits secs. És un gra molt versàtil que encaixa tant en plats dolços com salats.
Per cuinar-lo, calcula dues parts d’aigua per cada part d’amarant i uns 25 minuts a foc mitjà. El pots prendre sol, barrejat amb un altre cereal com l’arròs o la quinoa, o afegir-lo a sopes i cremes, a les quals dona cos. Una altra opció molt divertida és esclatar-lo: escalfa bé una paella sense oli, afegeix-hi una cullerada de grans, tapa i remena; en pocs segons s’inflaran com crispetes en miniatura.
Aquests grans inflats són perfectes per al iogurt, la granola casolana o per preparar la teva pròpia versió de l’alegría amb mel i fruits secs. També queden molt bé sobre amanides o cremes de verdures, com un toc cruixent.
El nostre Amarant bio, en format de 500 g, és font de fibra i apte per a vegans. Si busques un plat reconfortant per començar, prova la nostra Sopa d’amarant: una manera senzilla de portar a taula un gra amb milers d’anys d’història.