El desembre fa olor de canyella: a l’arròs amb llet, a la crema catalana, a les galetes, a les compotes i al vi calent. Però no totes les canyelles són iguals. A les botigues hi conviuen principalment dos tipus, la canyella de Ceilan i la cassia, i tot i que s’assemblen, tenen diferències clares d’aspecte, aroma i gust.
La canyella de Ceilan prové de l’arbre Cinnamomum verum, originari de Sri Lanka, l’antiga Ceilan. Per això sovint se l’anomena la canyella «veritable». S’obté de l’escorça interior de l’arbre, molt fina, que en assecar-se s’enrotlla sobre si mateixa i forma branquetes de moltes capes, fràgils i fàcils d’esmicolar.
La cassia, en canvi, prové d’altres espècies del mateix gènere, com Cinnamomum cassia, conreades sobretot a la Xina i al sud-est asiàtic. La seva escorça és més gruixuda i dura, i les branques solen formar un únic rotlle buit. És la més habitual al mercat, entre altres coses pel preu.
La de Ceilan és fina i delicada; la cassia, més intensa i picant.
- Aroma i gust: la de Ceilan és dolça, suau i amb matisos cítrics; la cassia, més potent, picant i una mica amarga.
- Color: la de Ceilan és d’un marró clar i càlid; la cassia, més vermellosa i fosca.
- Composició: la cassia conté força més cumarina, un compost aromàtic natural, que la de Ceilan.
A la cuina, la canyella de Ceilan llueix a les postres delicades, on la seva aroma no tapa la resta d’ingredients: natilles, flams, pastissos, fruita al forn o un bon arròs amb llet. També funciona en plats salats d’inspiració marroquina o en un guisat de llegums amb espècies. Com que és més delicada, convé afegir-la al final de la cocció perquè no perdi l’aroma.
La nostra Canyella de Ceylan en pols bio es presenta en format de 80 g i aporta fibra i minerals. I per a aquestes festes, res com el nostre Arròs amb llet, unes postres de tota la vida que guanyen molt amb una bona canyella.