Quan busquem llavors de lli, o llinosa, és fàcil trobar-nos amb dues varietats: la marró i la daurada. Són gaire diferents? Quina convé triar? A ecoBASICS us expliquem en què es diferencien, que és força menys del que sembla.
Totes dues provenen de la mateixa espècie, el lli (Linum usitatissimum), una planta que es conrea des de fa milers d’anys tant per la seva fibra, amb què es teixeix la roba de lli, com per les seves llavors, de les quals també s’obté oli. La diferència entre la llinosa marró i la daurada es deu a la varietat de la planta i, sobretot, al pigment de la coberta de la llavor.
Marró o daurada, la llinosa és la mateixa espècie: canvien el color i un matís de gust.
Des del punt de vista nutricional, totes dues són molt semblants. Les diferències principals són a la cuina:
- Llinosa marró: és la més habitual. Té un gust una mica més intens, amb un punt torrat i de fruits secs.
- Llinosa daurada: té un gust més suau i, pel seu color clar, passa més desapercebuda en pans, masses i batuts.
El que sí que marca la diferència és com es pren. La coberta de la llinosa és molt dura i, si es menja sencera, bona part de les llavors passen sense digerir. Per això se sol recomanar moldre-la just abans de fer-la servir, amb un molinet de cafè o amb la batedora. Un cop mòlta, convé guardar-la a la nevera, en un pot tancat, i consumir-la en pocs dies.
Idees per fer-la servir: en pans i galetes, al iogurt o al porridge, en batuts, o com a substitut de l’ou en rebosteria vegana. Per a això últim, es barreja una cullerada de llinosa mòlta amb tres d’aigua i es deixa reposar uns minuts fins que s’espesseixi. Les llavors senceres, per la seva banda, són perfectes per decorar pans i donar un toc cruixent a les amanides.
La nostra Llinosa marró bio és ecològica, apta per a vegans i font de fibra i proteïnes. La trobareu en formats de 250 g i 500 g.