Quan parlem de salsa de soja acostumem a pensar en un sol producte, però en la tradició japonesa n'hi ha diverses. Les dues més conegudes fora del Japó són el shoyu i el tamari. S'assemblen, comparteixen base i es fan servir de manera semblant, però cadascuna té el seu caràcter. A ecoBASICS treballem amb totes dues i us expliquem què les diferencia.
Totes dues són salses fermentades. S'elaboren a partir de faves de soja, aigua i sal, i el seu gust profund es deu a una fermentació lenta en què intervenen microorganismes. Aquest procés és el que genera el gust salat i saborós que en japonès s'anomena umami i que realça gairebé qualsevol plat.
La gran diferència és el blat: el shoyu en porta i el tamari, tradicionalment, gens o molt poc.
El shoyu s'elabora amb soja i blat a parts semblants. El cereal li aporta una aroma més rodona i un punt lleugerament dolç, i la seva textura és més fluida. És la salsa de soja més habitual en la cuina japonesa i la més versàtil del dia a dia.
El tamari va néixer històricament com el líquid que s'obtenia durant l'elaboració del miso, i es fa sobretot amb soja, amb molt poc blat o sense. És més fosc, una mica més dens i de gust més intens. Si evites el gluten, revisa sempre l'etiqueta, perquè no tots els tamaris són iguals.
Quina fer servir en cada cas? Una orientació senzilla:
- Shoyu per amanir, acabar un saltejat o preparar una vinagreta oriental.
- Tamari per a marinades, guisats llargs i salses per sucar, on la seva intensitat llueix més. També és un bon aliat per donar profunditat a un brou de verdures.
La nostra Salsa de soja Shoyu bio, en ampolla de 250 ml, és ideal per a carns, peixos, verdures, amanides i amaniments. I si les vols comparar, prova també la nostra Salsa de soja Tamari bio. Amb un parell de gotes notaràs la diferència; això sí, com que són salses salades, convé afegir la sal del plat amb mesura.